UES a la Cinglera d'Esplovins

La UES feia temps que la tenia pendent i atravessada!

Ja fa molt temps em vaig haver de baixar al llarg 8, potser és una de les primeres entrades al blog! i malgrat que estes als primers llocs de la llista no sé ben bé perquè no aconseguia anar-hi, per això quan l'Antxi i el Llorenç ja fa uns dies em van dir anaven...va ser un Vinc! immediat!

En el seu blog trobareu una excel·lent descripció i ressenya de la via, només hi afegiré les meves apreciacions. De la primera part de baix fins el llarg 7 poc hi ha a dir: una escalada només de passets, ben protegida quan cal i on cal vigilar la roca, especialment després d'una temporada plujosa com la que hem passat i no sols la que agafem, ens va caure un roc a prop a la segona R en plan meteorit que ens va deixar glaçats!!
Nosaltres la varem fer a tota velocitat, una cordada de tres megaeficient en les transicions.

Després de la Feixa comença la festa!

El primer llarg per anar acostumant-te a la vertical manté les formes en el V.
En el segon ja et trobes amb el primer V+ de la via que ja deixa veure el seu caràcter vertical per anar a parar a una fissura de 6c que en ae es fa de meravella, encara que la sortida té la seva gràcia.
Segueix un preciós sostre dividit en dos on la màxima dificultat rau en arribar-hi, un passet d'equilibri per compensar el domini del canto de la via i una sortida un pel brutota que té la seva compensació en una magnífica reunió al peu d'una bonica savina.
Aquest llarg et deixa sota el llarg estrella de la via, l'onzè....
i aquí vaig cometre el meu error de la via: primer perquè no vaig recordar de les piulades que aquest era el més dret i continuo!; segon que com que em tocava de segona ja m'estava bé esperar una mica més per menjar alguna cosa quan de fet ja ho necessitava urgentment i el tercer que vaig encarar-lo massa ràpid amb la intenció de no esgotar-me ja que em notava una mica justeta de forces i sense reposos. Com els hi deia al Llorenç i l'Antxi el llarg em va bufetejar.....
hehehe... No és que no me'l tragués, o que no m'agrades ..nomes que vaig arribar totalment planxada a la reunió!

Per sort una taronja, un llarg una mica més tranquil i menys atletic amb un flanqueig que té el seu que però...

i ja torna a tocar un llarg duret, però ja no es tan atlètic, una sortida de la R fineta, com quasi totes les que m'han tocat i un magnífic díedre que es va afinant i posant més recte fins que ... carai el pas està tot just abans de xapar el parabolt...
si... el linkam.... hi ha una fissura de la seva mida ...mmmm ...i va de faula per xapar amb comoditat ;)
hehehe..
la sortida del díedre també te la seva gràcia però ara si tens l'assegurança a prop i la confiança garantida.

El següent llarg també es un preciós díedre, de buscar la col·locació més adient per superar-lo
per arribar a una bonica bauma que ens deixa al peu del darrer llarg.
La sortida tota arbustiva sembla indicar que serà un rostoll, però no, només és un moment i després un magnifica placa ben vertical de IV IV+ , que voldries que no s’acabés!

En resum un dia per recordar: la via excel·lent per no patir i disfrutar en gran, treure's una espina i compartir un bon dia d'escalada!!