21.9.08

Anglada-Guillamón a la Sud del Pedraforca

Tornar de les vacances sempre és difícil...
De repent se't cau altre cop el pes de la rutina a sobre ....
de que nomes tens dos dies de festa els caps de setmana... i que s'ha de recomençar de nou a organitzar...

Per això amb la Clara haviem quedat per dissabte i encara no teniem massa clar que fer...
Orlu, Oliana... pero aquest any encara no haviem visitat al Senyor Pedraforca i la Clara mai havia estat a la Sud, per mi sens dubte una de les parets més impressionants i belles del pais....

Clar que la sud del Pedra no és una paret on hi abundin massa les opcions assequibles...
Camí del tro, Pany i Haus i Anglada Guillamon eren els noms que teniem..
Jo clarament amb decantava per la primera ...
potser perque em sento com els equips de futbol despres de les vacances que necessiten jugar uns partidets amb equips ja coneguts...però una conspiració entre la meva companya de cordada i un corredor que varem trobar pel camí ;) van fer que de repent em trobes llesta per atacar la espectacular fisura de l'Anglada Guillamon.

L'ascensió pel Prat del Reo és molt agradable, entre mig del arbres i pujant suaument...
més el fet que teniem totes les vacances per explicar-nos !! va fer que comencessim a escalar una miqueta més tard del recomenable.

L1: 60m IV, V... les ressenyes marquen 50 metres... pero hi arribes ben justet... ...
sobre tot si com jo fas alguna essa tot buscant el recorregut més facil, posant alguna cosa per assegurar.
Es un llarg que comença una mica herbos per deixar pas a un tram més de placa..


L2. 30 m 6a llarg basicament de placa i petits desplomets... Bé, ben bé desplomets no...
allò tan simpàtic que tenen les plaques que no es un problema de desplom atlètic, sino que des d'una repisa t'has de pujar la placa.. sense peus ni mans...


L3. 30m V
un petit tram de cantó generòs ben dret et deixa a una placa més fineta pero amb presa que flanquejant lleugerament a l'esquerra et deixa ja sota la gran fisura

L4. 50 m V/ae....per mi de V res... de res...
Un primer tram de la fisura per anar fent per fora i per dins... una mica incomode, que et va tirant enrera... despres una mica més tombada.

Quan la fisura es torna cega, trobes el pas més dificil i que varem solucionar penjant-nos d'un parell de friends: Després un tram d' artificial equipat que supera un espectacular tram de sostre en diagonal a l'esquerra, que amb alguna petita sortida en lliure et porta a la R

Aquí el temps es comença a complicar... fa estona que esta ben cobert, el vent bufa de valent....fred... comencen a correr les boires per la paret


L5. 30m, 6a
el llarg més dur de la via, després de veure el grau de l'anterior ...
li cedeixo gentilment a la Clara que darrerament juga a la Champions;)
Un placa ben vertical, llisa, amb algun tram de fisura on reposar... peró que són un infern quan vols sortir-ne.

Les condicions de la meteo van empitjorant i comença a fer-se tard...
hem de sortir rapid...

L6 40m V, IV
La fisura torna a obrir-se....és dificil decidir per on... dreta, esquerra...
La Clara ho veu clar.. primer dreta despres esquerra i ja som dalt.


L'ambient és ferèstec el vent ha calmat, però fa fred i el Pedraforca es troba rodejat de nuvols, el ultims rajos de sol iluminen les valls..... sensació de gran muntanya, de sol.litud que imposa.

Ben aviat es farà fosc i ens afanyem per trobar el camí que baixa del pollego i el trencall que ens ha de dur altre cop a la base de la paret, sort de les indicacions d' en Gatsaule que ens permeten encertar-la a la primera! i arribar a terreny més conegut quan ja hem de posar-nos els frontals.

En acabar feiem la mateixa cara de felicitat.. això si era completament fosc!!

13 comentaris:

PGB ha dit...

Uff, enhorabona pel vión!
Va bé dur companys/es a qui cedir els llargs que ens fan titubejar, eh? :)

Encara dura el reequipament aquell que van fer els francesos?

Gatsaule ha dit...

Molt bé, parella, estava convençut que us en sortiríeu amb pocs problemes !

Una via genial en una gran paret !

PC, has vist que les fotos no se't fan grans ?

PGB, quins francesos ? No van marxar tots quan va sortir el timbaler del Bruc ?

PGB ha dit...

Joan, que el Bruc cau a Montserrat i no al Pedra!!! Homeeeeee perfavoooor (estil Pilar Rahola del Polònia).

Tenia entès que uns francesos van reequipar la via amb parabolts (creant alguna variant) i que van convidar a l'Anglada a repetir-la per què beneís el reequipament, però tb recordo que ja corria mala maror pels fòrums i ja es parlava de que "duraria poc".

Raquel ha dit...

Felicitats guapíssima!! I bon retorn... no?
Quina enveja em fa l'última foto... amb aquests somriures...

Guapíssimes!!

Raquel

Unknown ha dit...

Lu!!! Moltes gràcies pel que vam compartir dissabte! el compromís, la motivació i els ànims.L'escalada pren sentit després d'una jornada com aquesta.

pgb, sobre el reequipament, els dos primers llargs son una variant per l'esquerra dels 4 primers llargs originals, tot seguint una línea cosida de parabolts, tansols vam veure un de petat en tota la via.
Potser el menys acertat són els parabolts que hi ha als trams de fisura del L4 on els friends hi entrarien la mar de bé...
Raquel!! A veure si busquem un dia per fer somriures les tres plegades ;-)

Jaumegrimp ha dit...

Ep Lu, aquesta me l'apunto! no n'he fet cap encara a la Sud del Pedra, aquest hivern si haurà d'anar. Sou prou valentes, felicitats!!!
Pere, em sembla recordar que aquesta reequipada que dius era a la cara nord....i va sortir a Temps d'aventura la filmació repetint-la el mateix Anglada, rectifiqueu-me si vaig errat..

Pekas ha dit...

Bentornada...!!!!!

Guapa vía per dos "engalomadores"....

esteu molt guapes a la foto de sota... :-)))))

El Pedra... un lloc mágic.. i ple de sensacions...

Una abraçada desde Zaragonia... la capital de Aragonia... ;-)))))))

Llorenç ha dit...

Ostres!!! aixó ja son paraules majors! sou unes feres!

Quan els tios fan vies dures els diuen bous.... a vosaltres se us pot dir vaques????? je je je!!

Felicitats a les dos!

es veu molt guapa la via!

Mingo ha dit...

Després de llegir la teva piada i veure la dificultat que té la via, he arribat a la conclusió que ja t'has fet gran.
No coneixia aquesta via, però me l'apunto. Les altres dues si, si no has fet el cami del tro, te la recomano és un bombonet.
Felicitats campiones

lux ha dit...

Pgb!!!
gracies!
Si que va bé si... ;)
ara que no hi ha res com poder treure un mateix el pas clau de la via!
pero ja hi arribarem :-))

Pel que fa al reeequipament...
que encara esta tot
és un tema que t'acompanya tota la via...

Clarament els primers llargs de la via original o portes matxet...i desbrossadora...
mentre que les plaques escollides són força disfrutones. Estan equipades però només les plaques on és difícil posar quelcom el parabolts apropen més...

Quan ja enllaça amb l'original...
es cert, com diu la Clara que es podria protegir amb friends... pero hauries de portar una bona col.leccio de mida gran...

Es un tema delicat darrerament, pero pel que sé el reequipament va ser beneït pel mateiex Anglada.

Ara per mi la via queda dura exigent, amb passos obligats però segura...i oberta a un mes ampli ventall d'escaladors....
....


Gatsaule,
gracies pels anims ;)
i la via em va encantar, encara em falta una mica de pretemporada, jugar amb un equip dels grans sempre és un plaer i la sud del Pedra és una gran paret.

De veritat que amb aquell dia fantastic...no entenc com nomes erem dues cordades!!
Ke no em queixo que m'encanta aquesta sensacio d'estar allunyada de la civilització... pero em sorpren..

ahhh ... i les fotos... no se perque?? ... a vegades .. si .. a vegades no...grgrgr!!!

Raquel!!!!
sisi ... bon retorn !! i tant!!
pero em falta ... no se..
situar-me despres de la tornada...???
pero ... estic amb ganes!!
jjja.. eii sobretot de fer-ne alguna eeehhh?
k hem de tornar a riure per les parets!!!

Clara,

si realment quan penso en que vol dir l'escalada, la cordada, la muntanya penso en dies així!!

I encara ens n'esperen molts mes!!

Gracies Jaume,
quan puguis ves-hi que segur la disfrutes molt.. tant la pared com la via!!
Ja ho he dit, oi? que la sud del Pedra es una de les parets que més m'agrada... ;)

Pekaaas!!
que fas per aquelles terres?

a veure si coincidim algun dia que em sembla que teniem una cervesa pendent...;)

bé i si conve .. anem a escalar tambe;)

LLorenç,
jaja...jo un vedell jijij
no ens enganyem que ja em coneixes ;)
però com al Jaume la via t''encantaria... segur...!!
Per mi amb el reeqipament i tot te el regust de via classica.. i encara que la roca es diferent .. menys trencada, el final em va recordar a les Dolos...
ja et donare la tabarra perque us hi arribeu!!

Mingo!
no,no...la gran es la Clara ;)
jiji...

Si, si que l'he feta el Camí... per això volia repetir!.... Em va agradar molt!!..
ara que la vaig trobar en comparacio menys exigent... i obligada...

i ..com al Llorenç i Jaume...ja tinc ganes de veure el post ;)

Moltes graices a tots i una bona abraçada!!

Anònim ha dit...

Lu, no siguis modesta:
tu també jugues a divisió d'honor ;)

lux ha dit...

Eii Blai!!
Moltes gracies,
però...bufff...
nose... vaig fent...;)
aveure si pujo...
diria jo..;)

una abraçada!!

Xavi ha dit...

Bona escalada, jo la tinc pendent. Sempre va bé tenir alguna clàssica a la reserva. A veure si m'hi escapo aviat.
Records!