Anglada-Guillamón a la Sud del Pedraforca

Tornar de les vacances sempre és difícil...

De repent se't cau altre cop el pes de la rutina a sobre ....

de que nomes tens dos dies de festa els caps de setmana... i que s'ha de recomençar de nou a organitzar...

Per això amb la Clara haviem quedat per dissabte i encara no teniem massa clar que fer...

Orlu, Oliana... pero aquest any encara no haviem visitat al Senyor Pedraforca i la Clara mai havia estat a la Sud, per mi sens dubte una de les parets més impressionants i belles del pais....

Clar que la sud del Pedra no és una paret on hi abundin massa les opcions assequibles...

Camí del tro, Pany i Haus i Anglada Guillamon eren els noms que teniem..

Jo clarament amb decantava per la primera ...

potser perque em sento com els equips de futbol despres de les vacances que necessiten jugar uns partidets amb equips ja coneguts...però una conspiració entre la meva companya de cordada i un corredor que varem trobar pel camí ;) van fer que de repent em trobes llesta per atacar la espectacular fisura de l'Anglada Guillamon.

L'ascensió pel Prat del Reo és molt agradable, entre mig del arbres i pujant suaument...

més el fet que teniem totes les vacances per explicar-nos !! va fer que comencessim a escalar una miqueta més tard del recomenable.

L1: 60m IV, V... les ressenyes marquen 50 metres... pero hi arribes ben justet... ...

sobre tot si com jo fas alguna essa tot buscant el recorregut més facil, posant alguna cosa per assegurar.

Es un llarg que comença una mica herbos per deixar pas a un tram més de placa..

L2. 30 m 6a llarg basicament de placa i petits desplomets... Bé, ben bé desplomets no...

allò tan simpàtic que tenen les plaques que no es un problema de desplom atlètic, sino que des d'una repisa t'has de pujar la placa.. sense peus ni mans...

L3. 30m V

un petit tram de cantó generòs ben dret et deixa a una placa més fineta pero amb presa que flanquejant lleugerament a l'esquerra et deixa ja sota la gran fisura

L4. 50 m V/ae....per mi de V res... de res...

Un primer tram de la fisura per anar fent per fora i per dins... una mica incomode, que et va tirant enrera... despres una mica més tombada.

Quan la fisura es torna cega, trobes el pas més dificil i que varem solucionar penjant-nos d'un parell de friends: Després un tram d' artificial equipat que supera un espectacular tram de sostre en diagonal a l'esquerra, que amb alguna petita sortida en lliure et porta a la R

Aquí el temps es comença a complicar... fa estona que esta ben cobert, el vent bufa de valent....fred... comencen a correr les boires per la paret


L5. 30m, 6a

el llarg més dur de la via, després de veure el grau de l'anterior ...

li cedeixo gentilment a la Clara que darrerament juga a la Champions;)

Un placa ben vertical, llisa, amb algun tram de fisura on reposar... peró que són un infern quan vols sortir-ne.

Les condicions de la meteo van empitjorant i comença a fer-se tard...

hem de sortir rapid...

L6 40m V, IV

La fisura torna a obrir-se....és dificil decidir per on... dreta, esquerra...

La Clara ho veu clar.. primer dreta despres esquerra i ja som dalt.

L'ambient és ferèstec el vent ha calmat, però fa fred i el Pedraforca es troba rodejat de nuvols, el ultims rajos de sol iluminen les valls..... sensació de gran muntanya, de sol.litud que imposa.

Ben aviat es farà fosc i ens afanyem per trobar el camí que baixa del pollego i el trencall que ens ha de dur altre cop a la base de la paret, sort de les indicacions d' en Gatsaule que ens permeten encertar-la a la primera! i arribar a terreny més conegut quan ja hem de posar-nos els frontals.

En acabar feiem la mateixa cara de felicitat.. això si era completament fosc!!