Via Josep Rigol Romeu a la Monja

Feia dies que havia quedat amb la Vicky per si podia escaquejar-me d'un cap de setmana ple de compromisos familiars anar aquesta via de la zona de Frares. Jo tenia moltes ganes d'anar reprenent l'escalada de veritat i el conglomerat és sempre el més dur i per la Vicky era una via que li feia especial il.lusió. El pacte tàcit era que ella triava els llargs.

Però quan ha arribat el dia, tenia un dia creuat de mala manera.... només pensava que la bona excursió que hi ha fins a Frares em passes l'enyorança de la neu i la mandra terrible d'enfrontar-me altre cop a la roca...

Així que en aquestes disquisicions i algunes sobre el camí ... hem arribat a peu de via.

Quina alegria!! la Vicky tirava de primera...al primer...això volia dir que li tocava tercer i cinquè.. visca!
jo podia seguir mandrejant..... tota la via!!!

L1. 40 IV+. El pas més finet és troba a l'entrada, tot just abans de xapar el primer spit, després III+.. força dretot i finet (per ser tercer clar.;) fins a la reunió en una repisa. Com és normal en les vies masonianes... els seguros en el grau fàcil.... no són precisament abundants.

Veient la meva cara ....
-que jo hagi fet el primer no vol dir res... el tercer et toca a tu!
seguint en la meva inòpia....
-doncs tira tu aquest...

L2. IV+. 30 metres. Aquí el llarg és força més dretot però el cantó és molt millor...
millor IV+ així que tercers com el d'abaix ;)
La Vicky en un plis és dalt.... reunió en uns bons arbres.

Encara que en la inòpia...tenia clar que el tercer era potser el més complicat...i quan he vist l'arbret al que havia de pujar.... per xapar el primer spit....
com aquell que diu he començar a muntar el rapel...
La Vicky m'ha convençut que m'ho anés a mirar, i com ...dimonis puges si és llis com una mala cosa...?
- i si poses un strep a l'arbre.....???
li he fet cas..remugant... sembla un arbre de nadal ... i res a la que m'he adonat....ja havia xapat...
ja estava a la via

L3 V ae 15 m. Puges a un pobre boix, una mica precari, des d'on saltes a la paret, força fineta .. però amb un peu salvador. Des d'aquí un a0 en flanqueig, un passet fàcil i ja dret cap amunt per una placa molt llisa que és pot fer en artificial, per sortir després en lliure (V) i en un còmode flanqueig arribar a la reunió i pot de registre.

L4. V 30 m. Una sortida també en flanqueig de IV+ buscant la presa bona, després es posa dret i finet (V), però el mur s'acaba i s'enrampa, segon, tercer, quart... no sé... fàcil...això si un seguro en un munt de metres.. i ja estem sota el cap de la monja!!

.....segons el pacte ;)
- tires?....
però ja deu haver vist la meva ansia... quin goig que feia el cap ...!!
- tira, tira tu...
Bieeeenn!!!

L5. IV+ ae 30 m. Preciós llarg d'artifo, superés el primer ressalt on hi ha una curta sortida en lliure.., per després flanquejar tot el cap per una mena de fissura i ja agafar la directa cap a munt.

Per sort la sortida és molt fàcil... perquè .... si no et preocupes una mica de la llargada de les cintes... arrossegar la corda és un infern!
Reunió en un ventat cim en el rapel de baixada amb unes bones vistes del Bisbe.
La baixada, un rapel de 40 metres i ja som als peus del Bisbe ..i desfer tota la bona caminada fins el cotxe.. ja desperta, recordant perque m'agraden les vies llargues, llargues i més contentes que un anis...;)