Cherokee express, Canalda, Solsonès.

Ja fa un temps, potser un parell d'anys o potser tres... vaig anar un dia a la Canalda... i la seva peculiar escalada i el seu equipament em van derrotar. De llavores que la tinc allà, com un deure pendent que ens anem recordant els membres de la cordada.

Quan vaig saber que l'Indi hi havia obert una via .. i sentir tota la polèmica(que complexe que és tot plegat) sí que vaig saber que tenia ganes d'anar a fer-la, no per saldar el meu deute pendent, sinó per recordar aquella escalada que m'havia sorprès tant.

La ressenya la trobareu aquí o al blog dels Kutreescaladors.

L1. 6a+ (V+/a0)45 m. Comença el Wolfgang per un tram molt vertical amb cantos abundants però que donen una mica d'inseguritat per després d'un flanqueig a la dreta anar a buscar la primera panxa i un cop superada anar per la segona que marca la dificultat del llarg. Després altre cop a l'esquerra, per anar a buscar una altra panxa i després ja més fàcil fins la reunió. S'ha de vigilar amb el fregament de les cordes perquè es un llarg llarg i molt revirat!

L2. 6a (V+/a0)20m. Una panxa dona una sortida potent de la r, molt ben protegida per després per un diedret fàcil anara buscar el pas de V/V+ que en aquest cas no es tracta d'un panxa sinó una sortida d'aquelles planes tant divertides.. Aquí trobem una corda fixe per remuntar un tros herbós i molt relliscós!! sort de la corda que et porta a la reunió

L3. 6a+ (V+/a0) sortida fàcil en flanqueig a la dreta per trobar la panxa de torn, un altre zona més fàcil a l'esquerra per enfrontar una zona més complexe, un bon mur ben dret, potser lleugerament extraplomat... que un cop superat anar altre cop a la dreta per trobar un altre curiosa panxa... i ja sortir a una zona de bosc fins arribar a la reunió.

L4. 6b (V+/ao) El llarg comença per un mur ben dret però curt de 6b que si es fa en artifo té una sortida fàcil de IV, IV+.. sempre que no et falli un dels recolzaments, voli la pedreta i una servidora rera..... o sigui que toca remuntar i tornar a mirar-ho: segueix sent una sortida de IV sense cap problema. Seguint la tònica de la via un terreny més fàcil per enfrontar la següent panxa i un cop superada repetir la historia per sortir per un terreny de IV trencadot fins a la reunió.

Nosaltres varem fer la baixada rapelant, tres ràpels i ja érem al terra... i malgrat la inseguretat del dia sense mullar-nos!

I....
doncs defugint la polèmica, la via m'ha agradat.... i sí que és una escalada peculiar, les dificultats estan concentrades en la superació de panxes que totes tenen la seva especial gràcia ( bé, ara que he decidit mirar-me els desploms amb més bons ulls) Són com petits problemes que la via et va posant... i has de trobar el seu punt dèbil ...no és una escalada continua... com a mínim aquesta via, però si que molt estimulant.
Queda pendent...